ACTIVITAT CADENES DE TELEVISIÓ

GENERE	TIPUS PROGRAMA	NOM	CADENA	HORARI	DURADA
INFORMATIU	telenotícies	Telenotícias 1	telemadrid	14:05-15:09	1h 4min
INFORMATIU	metereologia	El tiempo	telemadrid	15:26-15:34	8min
FICCIÓ	dramàtica (fulletó)	El secreto de puente viejo	Antena 3	22:30-1:30	2h
FICCIÓ	dramàtica (teleserie)	The artist	M+ drama	18:03-19:49	1h 45min
FICCIÓ	comica	Aprendemos en casa	clan	9:00-12:00	3h
VARIETATS	talk show	ARJ	La sexta	9:00-14:00	5h
VARIETATS	late night show	Late motiv	M+	23:00-1:00	2h
VARIETATS	concurs	PASAPALABRA	Antena 3	20:00-21:00	1 hora
MUSICAL	música pop rock	MTV 80s 90s	MTV
MUSICAL	opera	operamania	RNE	A parti de 19:00
ESPORTIU	retransmisió		GOL HD
ESPORTIU	magazin	jugones	MEGA	00:00-2:45	2h 45min
ESPORTIU	notícies	Deportes  TN	Telemadrid	15:09-15:26	17min
DOCUMENTAL	cultural	La sexta columna	La sexta	22:30-1:30	2h
RELIGIOS	missa	El dia del señor	TVE		1-2h

 

2- Agafeu la graella d’una cadena pública i altra privada i contesteu a les següents preguntes:

• a)  Quins són els gèneres més programats per aquests grans canals?

Els informatius metereologics, telenotícies I els concursos.

 

• b)  Quins són els gèneres més programats pels canals públics? I pels privats?

En les privades com antena 3: pasapalabra, un concurs.

En les publiques: telenotícies.

 

• c)  Elaboreu unes conclusions sobre les respostes a les preguntes anteriors.

On hi ha uns Canals semblants entre la privada i la pública la més elegida és la pública. Es a dir, les notícies de la televisió pública son més vistes per l’audiencia, ja que també les fan a la televisió privada. I de normal en la televisió privada hi ha anuncis. Per tant, és una elecció prou lógica per a evitar-se anuncis. No obstant, la televisió privada té prou mes de programes i molts d’ells son prou mes vistos, pel fet de ser més interessants o tindre una gran elecció d’ells

 

Tots coincidirem a afirmar que vivim a la societat de la informació, del coneixement, on constantment no parem de rebre informació i missatges que ens arriben per diferents canals, ja sigui visualment, auditivament o audiovisualment. La qüestió és que si no tenim eines per saber discriminar, decodificar i analitzar què és important del que no ho és, què vol dir aquella imatge o aquesta altra, què ens diuen amb aquesta notícia o la d’una altra cadena, arriba un moment en què podem restar en un estat d’embadaliment que provoqui, justament, l’efecte contrari: estar més desinformats que mai. En la societat xarxa en què vivim, no és estrany sentir expressions com aquesta: “Això és cert perquè ho he sentit a la televisió”. Quin poder té televisió? Diu la veritat? Qui decideix què ha de dir i què no? Què passa quan hi estem enganxats? Com podem formar telespectadors i telespectadores crítics amb el que hi veuen?

1- El sociòleg Bourdieu diu que la televisió és un perill per a la democràcia, és un instrument d’uniformització? Hi esteu d’acord? Exposeu la vostra postura.

Si, ja que es un medi molt poderos a partir del qual es pot manipular els pensaments o la ideología dels espectadors. Per exemple, si elaborem un documental sobre la dictadura franquista manipulat, podría vore un increment important de población franquista.

 

2- Què són els totòlegs? En podríeu citar algun o alguna? Quin perjudici fan al rigor informatiu?

Són textos de prensa escrita d’àmplia difusió, revistes de carácter general i  textos radiofonics

 

3- Diu Bourdieu que a França entre un 60 i un 70 % de la ciutadania té la televisió com a única font d’informació. Quins perills pot tenir aquest fet? Què es podria fer per contrarestar aquesta situació?

Es un perill ja que sols  s’informa la gran part de población a partir de la población. I no obté cap información del mateix tema a partir d’altres diaris per contrarestar la seua información i donar més coneixements. El que podria fer la gent seria informar-se a partir d'internet, o altres diaris.

 

4- Fes una xicoteta recerca i compara la televisió pública a Finlàndia i l’espanyola. Quines diferències trobes? Que opines?

La YLE es una compañía pública finlandesa de radiofusió amb 8 emisores de red. Porta funcionant des de 1950. Aquesta empresa es financia a través d’impostos i d’ajudes d’altres radios de empreses privades nacionals. El més destacat d’aquesta empresa pública es que no hi ha cap anuncis ni publicitat. En canvi, les emisores de radio españoles están bombardejades d’anuncis, fet que incomoda a l’oient a seguir escoltant una cançó, noticia,…

Es una bona proposta, ja que podría incrementar considerablement el nombre d’oients amb la censura de publicitat.